Procés de producció principal per al cos d’un aliment de tres peces

Un dels mètodes importants per reduir el consum de material és aprimant la placa. Els fabricants de placa d’estany han fet un treball important en aquest sentit, però simplement aprimar la placa d’estany per reduir el cost està limitat pels requisits de resistència a la pressió de l’estructura CAN, i el seu potencial ara és força reduït. No obstant això, amb els avenços en la tecnologia del coll, la brossa i la potència de la tecnologia, hi ha hagut nous avenços en la reducció del consum de material, especialment en el cos de la llauna i en la tapa.

La motivació principal per produir llaunes al coll es va impulsar inicialment pel desig de les actualitzacions de productes per part dels fabricants. Més tard, es va descobrir que collir el cos de llauna és una manera eficaç d’estalviar material. El coll redueix el diàmetre de la tapa, reduint així la mida del blanc. Al mateix temps, a mesura que la força de la tapa augmenta amb el diàmetre reduït, els materials més prims poden aconseguir el mateix rendiment. A més, la força reduïda de la tapa permet una àrea de segellat menor, reduint encara més la mida del blanc. No obstant això, aprimar el material corporal CAN pot causar problemes a causa dels canvis en l'estrès del material, com ara la resistència reduïda al llarg de l'eix CAN i la secció transversal del cos. D’aquesta manera, augmenta el risc durant els processos d’ompliment d’alta pressió i el transport per part de les càrregues i els minoristes. Per tant, si bé el coll no redueix significativament el material corporal, conserva principalment material a la tapa.

Tenint en compte la influència d’aquests factors i la demanda del mercat, molts fabricants han millorat i actualitzat la tecnologia de coll, establint la seva posició única en les diverses etapes de la fabricació de CAN.

En absència d’un procés de tall, el coll és el primer procés. Després del recobriment i el curació, el cos CAN és lliurat seqüencialment a l'estació de coll pel cuc de separació i la roda d'estrella infeed. Al punt de transferència, el motlle intern, controlat per una càmera, es mou axialment al cos de la llauna mentre gira, i el motlle extern, també guiat per una càmera, s’alimenta fins que coincideixi amb el motlle intern, completant el procés de coll. El motlle extern es desvincula primer i el cos que es manté al motlle intern per evitar que es llisqui fins que arribi al punt de transferència, on es desvincula del motlle intern i es lliura al procés de brides per la roda estrella de la sortida. Típicament, s’utilitzen mètodes de coll simètric i asimètrics: el primer s’aplica per a una llauna de 202 diàmetre, on els dos extrems es sotmeten a un coll simètric per reduir el diàmetre a 200. El segon pot reduir un extrem de 202 diàmetre a 200 i els altres extrems fins a 113, mentre que un pot de 211 diàmetre es pot reduir a 209 i 206, respectivament, després de tres operacions de coll.